NARRATIO
Omnes mercatores itinera facere debent, quia in variis locis merces emunt et vendunt. In antiquo Imperio Romano itinera difficilia et longa sunt. Romani terra et mari itinera facere possunt.
Navigatio non semper facilis est: nautae mare tranquillum et ventum secundum expectare debent. Graeci nautae meliores quam Romani sunt.
Duo genera navium sunt: naves longae, quae navis belli sunt, et onerariae, quae merces transportant. Omnes naves proram, in anteriore parte, puppemque in posteriore, habent;
aliae cum remis navigant et aliae cum velis. Homines qui navigare volunt, ad portum adeunt, ubi naves deligatae aut destinatae cum ancoris manent
Responde latine:
1.- Ubi mercatores merces emunt et vendunt?
2.- Cur in imperio Romano itinera difficilia sunt?
3.- Quid faciunt naves onerariae?
4.- Quid habent omnes naves?
MEMORATOR
-Les paraules neutres presenten en nominatiu, vocatiu i acusatiu plural la desinència .............
-La preposició llatina per expressar companyia o mode és ............. i precedeix sempre el cas.........
-El vocatiu és igual que el cas..........................., excepte per a la ................ declinació en singular, que acaba en...............
-Les preposicions llatines només poden precedir els casos.................. i ..........................
GRAMMATICA
1.- Declina l'adjectiu que hi ha entre parèntesis fent-lo concordar en gènere, nombre i cas amb el substantiu que l'acompanya:
Puer (
bonus, -a, -um):
Mercatores (
fortis, -e):
Pontis (
altus, -a, -um):
Puellas (
pulcher, pulchra, pulchrum):
Canem (
velox, velocis):
Ventis (
tranquillus, -a, -um):
EL LLATÍ : LA HISTÒRIA i LA GEOGRAFIA
2.- Fent servir els components i el diccionari, escriu una definició etimològica d'aquests termes:
AFLUENT: (ad "cap a" + fluo "fluir"):
DEMOGRAFIA: (demos "poble" + grafo "escriure"):
EMIGRACIÓ: (e /ex "moviment de dins cap a fora" + migro "marxar"):
SEISME (seismos "sacsejada"):
TERRATRÈMOL (terrae "terra" + tremulu "tremolós):
3.- Busca el significat dels següents termes compostos a partir de la paraula grega "polis":
POLÍTICA, METRÒPOLIS, POLICIA, NEÒPOLIS, NECRÒPOLIS
4.- Fixa't en l'enunciat d'aquests adjectius i col·local'ls en el grup que els correspongui:
insignis, -e velox, velocis omnis, -e suavis, -e verus, -a, -um
albus, -a, -um prudens, prudentis felix, felicis ingens, ingentis
TIPUS BONUS, -A, UM TIPUS FORTIS, -E TIPUS AUDAX ,CIS
5.- Completa la taula següent sobre adjectius acabats en "-us, -a, -um" i treu-ne conclusions:
SINGULAR PLURAL
masc fem neutre masc fem neutre
NOM ........ ........ ......... ......... ......... ..........
VOC ....... ......... ......... ......... -AE ..........
ACUS ........ -AM .......... ........... .......... ..........
GENIT .......... ......... .......... -ORUM ......... ...........
ABLAT ........... .......... .......... ............. ........... ...........
a.- Els adjectius acabats en "-us" serveixen per al gènere............................. i flexionen per la .......................... declinació.
b.- Els adjectius acabats en ...................... serveixen per al gènere femení i flexionen per la ......................... declinació.
c.- Els adjectius acabats en "-um" serveixen per al gènere ................. i flexionen per la ................... declinació..
6.- Completa la taula següent sobre adjectius acabats en "-is, -e" i treu-ne conclusions:
SINGULAR PLURAL
masc - fem neutre masc - fem neutre
NOM fort-IS fort-E fort-...... fort-i-A
VOC fort-..... fort-...... fort-...... fort-i-....
ACUS fort--...... fort-..... fort-...... fort-i-.....
GENIT fort-....... fort-...... fort-i-UM fort-i-UM
ABLAT fort-....... fort-....... fort-....... fort-........
a.- Els adjectius que acaben en "-is" serveixen per als gèneres ........... i ................ Flexionen per la .................... declinació..
b.- Els adjectius acabats en "-e" serveixen per al gènere ............... i flexionen per la ............. declinació.
c.- Els adjectius s'enuncien amb el cas............................
7.- Completa les persones del verb "possum" (poder):
Ego puellas videre pos-.......................
Tu in via ludere pot-...........................
Puer volare non pot-........................
Nos merces emere pos-...................
Vos vias facere non pot-..................
Nautae cum nave navigare pos-.................
8.- Escriu el nombre romà corresponent a aquests noms llatins:
duodecim quattor
tres quingenti
viginti nonaginta
quindecim undeviginti
septem mille
duo quinque
sescenti undecim
novem quadraginta
septemdecim decem
9.- Localitza la paraula que no concorda en cada sèrie:
- navibus - puellis - amicus
- puellae - amicas - populos
- Quinte - medicus - amice
- audax - felix - fortibus
10.- Escull la resposta correcta de les possibilitats que tens entre parèntesis:
a.- Genitiu singular de la paraula "navis, -e" (naves, navis, navibus)
b.- Nominatiu plural neutre de l'adjectiu "tacitus,-a,-um" (taciti, tacitae, tacita)
c.- Acusatiu singular de "puppis, -is" (puppam, puppem, puppum)
d.- Ablatiu plural masculí de l'adjectiu "fortis,-e" (fortibus, fortes, fortis)
e.- Vocatiu plural de "puella,-ae" (puellas, puellae, puella)
f.- Tercera persona del plural del verb "possum" (possumus, possum, possunt)
11.- Tria l'adjectiu que concorda amb el substantiu. Després tradueix les oracions.
-Miles .................................. homo fortis est. (
Romani, Romanus, Romanos)
-Homines......................... remos longos movent. (
fortes, fortis, fortibus)
-Naves merces......................transportant. (
multos, multa, multas)
-Pater Claudiae mercator....................est. (
audax, audacis, audaces)
HISPÀNIA ROMANA
12.- Fes una llista breu els noms que va rebre la península Ibèrica en l'antiguitat.
13.- Qui van ser els primers colonitzadors de la península i de les illes Balears?
14.- Per quin motiu els cartaginesos es van escampar per la península a mitjan segle III aC?
15.- Descriu breument el desenvolupament de la Segona Guerra Púnica a la península.
16.- On creus que va ser més difícil la conquesta romana? Per què?
17.- Quina divisió provincial es va produir a la Península Ibèrica en època d'August? Busca per internet una imatge d'un mapa d'Hispània del temps d'August.
TESEU
18.- Per quin motiu Teseu va anar a Creta, després d'haver-se intal·lat a Atenes i haver estat reconegut pel seu pare? Quina precaució va prendre el seu pare?
19.- Què era el fil d'Ariadna?
20.- Explica els fets relacionats amb Teseu després d'ocupar el tron d'Atenes, fins al final.
21.- Com s'ha mantingut la tradició de l'heroi Teseu al llarg de la història de la literatura? Esmenta dates, autors i obres.
ACTIVITATS
22.- Llegeix aquest fragment sobre el Tractat de l'Ebre i respon les preguntes:
"Els saguntins, colons oriünds de Zacint, que viuen a mig camí entre els Pirineus i el riu Ebre i tots els altres grecs que habiten les proximitats de l'anomenat Empòrion, i qualsevol altre lloc d'Ibèria, temien per la seva seguretat personal i van enviar ambaixadors a Roma. El Senat (romà), que no volia que augmentés el poder cartaginès, va enviar, alhora, ambaixadors a Cartago. I tots arribaren a l'acord que el riu Ebre fos el límit de l'imperi Cartaginès a Ibèria, i que ni els romans portessin la guerra contra els pobles de l'altre costat del riu, súbdits dels cartaginesos, ni aquest creuessin l'Ebre per fer la guerra, i que els saguntins i els altres grecs d'Ibèria fossin lliures i autònoms. Aquests acords van ser afegits als tractats anteriors entre romans i cartaginesos (...)"
APIÀ,
Hispània romana, VI (Sobre Ibèria), 10 (Adaptació)
- Esbrina on es troba el lloc d'on es diu que provenien els saguntins i a quin tipus de comunitat pertanyien, segons el text.
- Quin error comet l'autor quan ens explica on es troba situada la ciutat de Sagunt?
- Com va reaccionar Roma en rebre l'ambaixada de Sagunt? Què pretenien evitar?
- Comenta el contingut del Tractat de l'Ebre i escriu també la data en la qual es va produir aquest acord entre Cartago i Roma.
23.- Esbrina el nom actual de les ciutats següents i indica a quina de les tres províncies corresponen, segons la divisió que August va fer de la península.
LEGIO
VALENTIA
CARTAGO NOVA
HISPALIS
LUCUS AUGUSTI
ASTURICA AUGUSTA
TARRACO
ITALICA
GADES
SAGUNTUM
POMPAELO
CAESARAUGUSTA
DIANIUM
CORDUBA
EMERITA AUGUSTA
24.- Busca informació sobre la llegenda de la construcció del laberint on vivia el Minotaure, a Creta.
25.- Relaciona els noms de la columna de l'esquerra amb els de la dreta:
1.- Egeu Licomedes
2.- Teseu La casa de Asterion
3.- Esciros Rapte d'Ariadna a Naxos
4.- Borges Teseida
5.- Fedra Etra
6.- Dionís Conte del cavaller
7.- Boccaccio Ariadna
8.- Chaucer Minos
9.- Helena Teseu (òpera)
10.- Händel Esparta
26.- Llegeix el text i respon les preguntes:
"Mèrida, situada 50 km al sud, a la carretera que portava cap a Alcántara, va ser fundada pel mateix August l'any 25 aC com a Colònia Emerita Augusta, capital de la Lusitània i colònia de les legions V i X, retirades de les guerres càntabres. Agripa va decidir que fos el centre de totes les comunicacions. A Mèrida convergien set calçades i la ciutat encara conserva alguns notables monuments del seu passat romà"
VÍCTOR W. von HAGEN, Roman Roads (Adaptació)
- En el text es fa referència a unes legions que van participar en la fundació de Mèrida. En quines guerres havien participat? Informa't sobre la importància que van tenir aquestes guerres.
- Busca informació sobre el militar romà que va fer de Mèrida un centre important de comunicacions.
- Investiga el nom de les ciutats amb les quals estava comunicada directament Mèrida.
- En el text es fa referència als monuments de Mèrida. Esmenta els dedicats a espectacles públics i escriu un text breu sobre cada un.
27.- Busca informació a Internet sobre el sistema de pantans i aqüeductes que abastien la ciutat d'Emerita Augusta i escriu un breu informe sobre aquest tema.
