NARRATIO
Pueri et puellae Romani non laborant, sed student et ludunt. Pueri in ludo magistro student. ("ludus" est locus in quo pueri student; Romani ludum quoque scholam appellant).
Pueri qui in ludo student, discipuli sunt. Magistri paucos discipulos in ludo habent et multas materias docent: grammaticam, calculum et cetera.
Discipuli in ludum instrumenta necessaria ferunt: tabellas cerae, stylos et...cibum.
Responde latine:
1.- Quid pueri et puellae faciunt?
2.- Quid "ludus" est?
3.- Quid magister docet?
4.- Quae sunt instrumenta necessaria discipulorum?
2.- Completa aquestes oracions amb les terminacions corresponents, tenint en compte la funció que fan en l'oració:
-Puer........ grammatic........ et calcul........ discu..........
-Post duodecim ann.........., puell.............. null............... materi.......... discu......
-Luci......... et Antoni............. cum troch......... et numm.......... ludu.........
-Claudi........ ( f ) cum pup.......... ludi.......
-Puer....... mult........ libr........ philosoph.......... legu......
-Ego disc....... grammatic........ mathematic........... et histori............
VOCABULARIA NECESSARIA
Trochus, -i: "cèrcol"
Nummus, -i: "monedes"
Pupa, -ae: "nina"
Philosophia, -ae: "filosofia"
Mathematica, -ae: matemàtiques"
Historia, -ae: "història"
-SATÈL·LIT (acompanyant):
-GAL·LÀCTIC ( llet ):
EXERCITIA
2.- Escriu el genitiu singular d'aquestes paraules, que estan en cas nominatiu singular:
foculus asinus dominus poeta
schola auriga ferrum locus
verbum columna gladius morbus
littera circulus hora audacia
bellum convivium ingenium mundus
avus deus inimicus nauta
3.- Relaciona aquests verbs llatins amb la seva traducció:
1.- esse celebrar
2.- favere cedir
3.- fugire admetre
4.- administrare prohibir
5.- admittere fer
6.- agere afavorir
7.- cedere comptar
8.- celebrare fugir
9.- numerare ésser
10.- prohibere administrar
4.- Tradueix al llatí aquestes oracions, i especifica en quin cas llatí ha d'anar cada paraula:
 |
| Mutil·lació d'Urà, fresc de Giorgio Vasari (1511-1574) |
GRAMMATICA
1.- Completa la següent taula amb les terminacions corresponents:
Enunciat dels substantius
Nominatiu singular Genitiu singular Exemple
1ª decl. .................... ................ ..............
2ª decl. ..................... ................ ..............
2.- Completa aquestes oracions amb les terminacions corresponents, tenint en compte la funció que fan en l'oració:
-Puer........ grammatic........ et calcul........ discu..........
-Post duodecim ann.........., puell.............. null............... materi.......... discu......
-Luci......... et Antoni............. cum troch......... et numm.......... ludu.........
-Claudi........ ( f ) cum pup.......... ludi.......
-Puer....... mult........ libr........ philosoph.......... legu......
-Ego disc....... grammatic........ mathematic........... et histori............
VOCABULARIA NECESSARIA
Trochus, -i: "cèrcol"
Nummus, -i: "monedes"
Pupa, -ae: "nina"
Philosophia, -ae: "filosofia"
Mathematica, -ae: matemàtiques"
Historia, -ae: "història"
 |
| Atlas aguantant el món |
EL LLATÍ i L'ASTRONOMIA
1.- Intenta explicar etimològicament les paraules següents:
-ASTRONOMIA (astre + llei):
-COMETA ( cabellera ):
-PLANETA (errant):
 |
-SATÈL·LIT (acompanyant):-GAL·LÀCTIC ( llet ):
EXERCITIA
2.- Escriu el genitiu singular d'aquestes paraules, que estan en cas nominatiu singular:
foculus asinus dominus poeta
schola auriga ferrum locus
verbum columna gladius morbus
littera circulus hora audacia
bellum convivium ingenium mundus
avus deus inimicus nauta
3.- Relaciona aquests verbs llatins amb la seva traducció:
1.- esse celebrar
2.- favere cedir
3.- fugire admetre
4.- administrare prohibir
5.- admittere fer
6.- agere afavorir
7.- cedere comptar
8.- celebrare fugir
9.- numerare ésser
10.- prohibere administrar
 |
| Senatus Populusque Romanus |
4.- Tradueix al llatí aquestes oracions, i especifica en quin cas llatí ha d'anar cada paraula:
- Els bons alumnes aprenen llengua i gramàtica a l'escola.
- Les nenes no estudien a partir dels dotze anys, sinó que es queden a casa amb la família.
5.- Completa les definicions:
1.- Els adjectius, com bonus, -a, -um, tenen tres G _ N _ _ _ _
2.- Les paraules en llatí presenten un E _ _ N _ _ _ _
3.- L'atribut s'expressa en cas N _ _ _ _ _ T _ _
4.- Com en totes les llengües, el verb "ésser" en llatí és I _ R _ _ U _ _ _
5.- Les oracions amb complement directe s'anomenen T _ _ _ S _ T _ _ _ _
6.- L'adverbi de lloc "on", en llatí és U _ _
6.- Localitza els errors que hi ha en aquestes oracions i corregeix-los:
a.- Pueri in ludum studet et librorum discit. (2 errors)
b.- Bona discipulus magistros amant. ( 2 errors )
c.- Claudia, iratus, amicarum non ludunt. ( 3 errors )
d.- Puer laborare non volunt, sed in vias ludit volunt. (2 errors)
14.- Explica quina va ser la causa de la destrucció de grans àrees de la superfície terrestre.
15.- Quina conclusió podries treure de l'aventura de Faetont en relació amb el comportament humà?
16.- Llegeix el text sobre la destrucció que va ocasionar Faetont i respon:
"Ploro per poc: grans ciutats voltades de murs s'extingeixen, i països sencers, amb els seus habitants, pels incendis són reduïts a cendres; es cremen muntanyes i boscos; l'Atos es crema, i al Taure cilici, el Tmolos i l'Eta, l'Ida, aleshores eixut però abans amb fonts abundoses, el virginal Helicon, i l'Hemos, no encara l'Eagre, l'Etna es crema amb foc que per més de mil multiplica, i el Parnàs de dos cims, el Cintos, l'Erix i l'Otris, ja alliberat de les neus, el Ròdope, el Díndimas, el Mimas, i també el Mícale i el Citerion, on hi haurà santuaris. No li serveix el fred de l'Escítia: el Caucas es crema, i l'Óssa i el Pindos també, i l'Olimp, que en alçada el supera, amb els ventosos Alps i amb el Apenins nuvolosos. Veu llavors Faetont el món consumit pels incendis pertot arreu; ja no pot suportar la calor tan intensa; com si sortissin d'un forn, els aires que ara respira són un baf xafogós i troba roent el seu carro; no resisteix ja més les cendres i espurnes que plouen i, per aquí i per allà, l'envolten fumeres que bullen; no sap on és ni on va, submergit en tenebres obscures, i els cavalls voladors el van estirant com els sembla. Creuen que fou llavors quan va tornar-se els etíops de color negre, amb la sang que a prop de la pell va pujar-los. Líbia va convertir-se en desert, en perdre els seus líquids per la calor, i van plorar per fonts i llacunes les nimfes desordenant-se els cabells. (...) Fuig el Nil espantat fins a l'últim extrem de la terra per amagar el seu cap, i encara l'hi té; les set boques queden plenes de pols, les set valls romanen eixutes. S'han assecat també l'Estrimon i l'Hebros ismaris, com el Rin, el Roine i el Po, dels països hesperis, i el que tindrà poder sobre les coses, el Tíber. S'omple de solcs el terreny i la llum fins al Tàrtar penetra fent que el senyor de l'avenc i la seva dona s'espantin. Disminueixen els mars i és sols una plana de sorra el que fou l'oceà; les muntanyes que eren cobertes per les aigües afloren, i en nombre de Cíclades creixen. (...) Tres vegades Neptú gosà treure el rostre i els braços amenaçants, totes tres no aguantà les flames de fora."
OVIDI, Les Metamorfosis, llibre segon
19.- Llegeix el text següent i fes les activitats:
"Així, doncs, en aquell temps el Senat va manifestar la Republica tot fent que en el poble lliure s'hi decidissin poques coses, i moltes, en canvi, en el Senat, per la seva autoritat, la seva pràctica i els seus costums, i que els cònsuls tinguessin, a tot estirar durant un any, un poder que, per la seva pròpia naturalesa i la seva capacitat jurídica, era com el d'un rei. I un factor molt important per assegurar el poder dels nobles era respectar totalment que els acords dels comicis del poble no tinguessin validesa si l'autoritat dels senadors no els aprovava. (...). Tot es decidia per la màxima autoritat dels homes principals, amb el consentiment del poble."
CICERÓ, La Republica, Llibre II, XXXII, 56
HISPÀNIA ROMANA. Itàlica
20.- Quin cònsul va idear la primera ciutat d'Itàlica?
21.- Quan va passar? (el context històric)
22.- Quines dues personalitats hi van néixer en època imperial?
23..- A quina ciutat actual es troben la majoria de restes de l'antiga Itàlica?
24.- Com era el temple de Trajà?
25.- Esbrina en quina part de l'obra de William Shakespeare "Romeu i Julieta" s'esmenta el mite de Faetont i en quines circumstàncies.
26.- Feu en grup un treball de recerca sobre altres restes arqueològiques romanes que hi ha a Andalusia i deprés exposeu-lo a l'aula fent ús de les noves tecnologies.
1.- Els adjectius, com bonus, -a, -um, tenen tres G _ N _ _ _ _
2.- Les paraules en llatí presenten un E _ _ N _ _ _ _
3.- L'atribut s'expressa en cas N _ _ _ _ _ T _ _
4.- Com en totes les llengües, el verb "ésser" en llatí és I _ R _ _ U _ _ _
5.- Les oracions amb complement directe s'anomenen T _ _ _ S _ T _ _ _ _
6.- L'adverbi de lloc "on", en llatí és U _ _
6.- Localitza els errors que hi ha en aquestes oracions i corregeix-los:
a.- Pueri in ludum studet et librorum discit. (2 errors)
b.- Bona discipulus magistros amant. ( 2 errors )
c.- Claudia, iratus, amicarum non ludunt. ( 3 errors )
d.- Puer laborare non volunt, sed in vias ludit volunt. (2 errors)
HISTORIA (Senatus Populusque Romanus)
 |
| Api Claudi, El Cec, al Senat, Fresc de Cesare Maccari (1840-1919) |
7.- Com s'agrupava el poble romà per votar i quines funcions tenia cada una d'aquestes tres agrupacions?
8.- Quin tipus d'assemblea era el "concilium plebis"?
9.- Quins magistrats tenien el poder anomenat "imperium" i quines tasques exercien?
10.- Per què creus que el censor podia inspirar un cert temor entre la ciutadania romana, fins i tot entre els que eren senadors?
11.- Busca un dibuix d'una parella de patricis i una altra de plebeus. Descriu els vestits que portaven.
MITOLOGIA
12.- Esbrina com suposaven els antics que es movien el Sol i la Lluna en el firmament.
13.- Com va aconseguir Faetont que el seu pare Hèlios li permetés conduir el carro?
14.- Explica quina va ser la causa de la destrucció de grans àrees de la superfície terrestre.
 |
| Mosaic, rei del Sol |
 |
| La caiguda de Faetont |
15.- Quina conclusió podries treure de l'aventura de Faetont en relació amb el comportament humà?
16.- Llegeix el text sobre la destrucció que va ocasionar Faetont i respon:
"Ploro per poc: grans ciutats voltades de murs s'extingeixen, i països sencers, amb els seus habitants, pels incendis són reduïts a cendres; es cremen muntanyes i boscos; l'Atos es crema, i al Taure cilici, el Tmolos i l'Eta, l'Ida, aleshores eixut però abans amb fonts abundoses, el virginal Helicon, i l'Hemos, no encara l'Eagre, l'Etna es crema amb foc que per més de mil multiplica, i el Parnàs de dos cims, el Cintos, l'Erix i l'Otris, ja alliberat de les neus, el Ròdope, el Díndimas, el Mimas, i també el Mícale i el Citerion, on hi haurà santuaris. No li serveix el fred de l'Escítia: el Caucas es crema, i l'Óssa i el Pindos també, i l'Olimp, que en alçada el supera, amb els ventosos Alps i amb el Apenins nuvolosos. Veu llavors Faetont el món consumit pels incendis pertot arreu; ja no pot suportar la calor tan intensa; com si sortissin d'un forn, els aires que ara respira són un baf xafogós i troba roent el seu carro; no resisteix ja més les cendres i espurnes que plouen i, per aquí i per allà, l'envolten fumeres que bullen; no sap on és ni on va, submergit en tenebres obscures, i els cavalls voladors el van estirant com els sembla. Creuen que fou llavors quan va tornar-se els etíops de color negre, amb la sang que a prop de la pell va pujar-los. Líbia va convertir-se en desert, en perdre els seus líquids per la calor, i van plorar per fonts i llacunes les nimfes desordenant-se els cabells. (...) Fuig el Nil espantat fins a l'últim extrem de la terra per amagar el seu cap, i encara l'hi té; les set boques queden plenes de pols, les set valls romanen eixutes. S'han assecat també l'Estrimon i l'Hebros ismaris, com el Rin, el Roine i el Po, dels països hesperis, i el que tindrà poder sobre les coses, el Tíber. S'omple de solcs el terreny i la llum fins al Tàrtar penetra fent que el senyor de l'avenc i la seva dona s'espantin. Disminueixen els mars i és sols una plana de sorra el que fou l'oceà; les muntanyes que eren cobertes per les aigües afloren, i en nombre de Cíclades creixen. (...) Tres vegades Neptú gosà treure el rostre i els braços amenaçants, totes tres no aguantà les flames de fora."
OVIDI, Les Metamorfosis, llibre segon
- Dibuixa un petit mapa d'Europa i nord d'Àfrica i localitza els noms destacats en negreta del text anterior.
- Què es diu d'un territori situat al nord d'Àfrica?
- La catàstrofe només va afectar la superficie terrestre? Comenta-ho a partir del text.
EXERCITIA
17.- Llegeix el text següent sobre la dictadura com a magistratura i respon les preguntes
"El Senat va decidir crear una altra magistratura amb plens poders sobre la guerra, la pau i altres assumptes, sobirana i no subjecta a retre comptes del que decidís o fes. La durada de la nova magistratura era de sis mesos, un cop passats els quals governarien els cònsols de nou (...). El Senat va decidir introduir en el govern una magistratura semblant a la tirania, que havia d'estar per sobre de totes les lleis (...). Els semblava que es necessitava un home ben preparat per a l'acció, amb molta experiència militar i, a més, prudent i assenyat, i que no es deixés portar cap a la insensatesa per la magnitud del poder. Però, per sobre de totes aquestes qualitats, es necessitava algú que fos capaç de governar amb fermesa i que es mostrés tou davant dels indisciplinats"
Dionís d'Halicarnàs, Història antiga de Roma, IV (Adaptació)
- Quins privilegis tenia la figura del dictador?
- A partir de la lectura del text, quines qualitats havia de tenir un bon dictador?
- Esbrina qui nomenava el dictador i en quins moments era aconsellable deixar el poder a les seves mans.
- Elabora una breu llista amb els noms dels dictadors més coneguts en la història de Roma.
18.- Elabora una taula com la que tens a continuació, amb els tipus de magistratures i les seves funcions en la República romana:
CÀRREC NOMBRE DE MEMBRES FUNCIONS
-................... -.............................. -.................
19.- Llegeix el text següent i fes les activitats:
"Així, doncs, en aquell temps el Senat va manifestar la Republica tot fent que en el poble lliure s'hi decidissin poques coses, i moltes, en canvi, en el Senat, per la seva autoritat, la seva pràctica i els seus costums, i que els cònsuls tinguessin, a tot estirar durant un any, un poder que, per la seva pròpia naturalesa i la seva capacitat jurídica, era com el d'un rei. I un factor molt important per assegurar el poder dels nobles era respectar totalment que els acords dels comicis del poble no tinguessin validesa si l'autoritat dels senadors no els aprovava. (...). Tot es decidia per la màxima autoritat dels homes principals, amb el consentiment del poble."
CICERÓ, La Republica, Llibre II, XXXII, 56
- Quin paper es reserva al Senat, segons el text?
- Per què diu el text que els cònsuls tenien un poder comparable amb l'autoritat dels antics reis romans?
HISPÀNIA ROMANA. Itàlica
20.- Quin cònsul va idear la primera ciutat d'Itàlica?
21.- Quan va passar? (el context històric)
22.- Quines dues personalitats hi van néixer en època imperial?
23..- A quina ciutat actual es troben la majoria de restes de l'antiga Itàlica?
24.- Com era el temple de Trajà?
25.- Esbrina en quina part de l'obra de William Shakespeare "Romeu i Julieta" s'esmenta el mite de Faetont i en quines circumstàncies.
26.- Feu en grup un treball de recerca sobre altres restes arqueològiques romanes que hi ha a Andalusia i deprés exposeu-lo a l'aula fent ús de les noves tecnologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada